LA VEU DE L'EMPRESA ASSOCIADA
Volem que les empreses del territori expliquin la seva història i comparteixin la seva mirada sobre el futur. Amb aquestes entrevistes, posem en valor els projectes i les persones que hi ha darrere, recollim opinions sobre els reptes i oportunitats del Solsonès i obrim un espai de reflexió compartida. Una bona manera de descobrir com l’Associació connecta, informa i acompanya el teixit empresarial, i de conèixer de prop les empreses que donen vida al nostre territori.
_page-0001_edited.jpg)
Entrevista a Gemma Guixé
LA FREIXERA
1. Des del teu punt de vista, quins diries que són els principals punts forts del nostre territori?
La comarca destaca per la seva natura i paisatge, pel casc antic de Solsona i per ser una zona de pas entre Barcelona i Andorra, amb un entorn que combina història, patrimoni i entorn natural.
​
2. Quins reptes creus que té avui el territori i que caldria afrontar de manera prioritària?
Encara falta una connectivitat digital adequada, com la fibra òptica, que actualment ni tan sols arriba a 2 km de Solsona. També seria important disposar de fibra òptica gratuïta per a la població, millors comunicacions i xarxes de telecomunicació (actualment, fins i tot amb tempestes es talla la llum) i millors connexions de transport amb aeroports i trens, que facilitin l’accés a la comarca. No es tracta de massificar la zona, sinó de permetre que la gent hi pugui arribar i treballar amb condicions.
​
3. Què creus que podríem fer, com a territori, per fidelitzar i captar talent?
Cal una promoció de la comarca com a destinació natural, tranquil·la i no massificada, amb enfocament a turisme de natura, gastronòmic i cultural. Encara som un territori massa tancat i desconegut, i és fonamental donar-lo a conèixer perquè més persones s’hi vinculin professionalment i personalment.
​
4. Quines millores consideres necessàries en mobilitat i connectivitat digital per afavorir el desenvolupament econòmic i social?Tal com comentava abans, és essencial garantir una connectivitat digital de qualitat i millors connexions de transport, per afavorir tant el desenvolupament econòmic com social del territori.
​
5. Ens pots compartir una anècdota, aprenentatge o decisió clau de la trajectòria de l’empresa que t’hagi ajudat a superar reptes o a créixer?
El primer estiu que vam obrir, es va espatllar tota la maquinària de l’aire condicionat en ple mes d’agost. Va ser un aprenentatge intens: cal prendre decisions ràpidament i instal·lar equips més eficients. A partir d’aquell moment, no hem deixat d’invertir en millorar i renovar l’hotel, fins i tot amb projectes com la instal·lació de plaques solars aquest any. Aquestes experiències t’ensenya a fer treballs que mai havies fet abans i a trobar solucions creatives per a qualsevol imprevist. Mirant al futur, l’objectiu és continuar fent créixer l’empresa amb promoció i generació d’ocupació.
_page-0001.jpg)
Entrevista a
Carles Santana
PHOTO LOGISTICS
1. Des del teu punt de vista, quins diries que són els principals punts forts del nostre territori?
El principal punt fort és la sensació d’autenticitat. Es tracta d’un territori encara poc explotat, fet que li permet conservar una identitat pròpia i un valor diferencial molt apreciat.
​
2. Quins reptes creus que té avui el territori i que caldria afrontar de manera prioritària?
Un dels principals reptes és la professionalització, un procés que encara no està complet. Especialment en el sector serveis, hi ha molta feina a temps parcial i manca de professionalització. En una segona fase, seria important connectar les iniciatives individuals sota un segell territorial comú que aporti cohesió i valor.
​
3. Què creus que podríem fer, com a territori, per fidelitzar i captar talent?
Seria clau comptar amb formació específica que permeti obtenir titulacions en àmbits com el guiatge de natura. Alhora, cal continuar donant suport a les empreses del territori perquè puguin crear llocs de treball estables i ben remunerats, com ja s’està fent actualment.
​
4. Quines millores consideres necessàries en mobilitat i connectivitat digital per afavorir el desenvolupament econòmic i social?
Pel que fa a la connectivitat digital, el desplegament de la fibra òptica està permetent assolir uns bons estàndards de comunicació. En canvi, el transport públic continua sent molt deficitari i, en alguns casos, poc segur.
​
5. Ens pots compartir una anècdota, aprenentatge o decisió clau de la trajectòria de l’empresa que t’hagi ajudat a superar reptes o a créixer?
En una sessió d’assessorament amb l’Agència de desenvolupament SolCar sobre màrqueting online, l’assessor ens va dir literalment: “et prohibeixo que busquis més clients”. Ens va ensenyar a aprofitar millor els clients que ja teníem per créixer en facturació sense necessitat d’augmentar obligatòriament el nombre de contactes. Ho vam aplicar i, des de llavors, l’empresa no ha parat de créixer tant en facturació com en nombre de clients.
Entrevista a
Núria Giné
FUNDACIÓ VOLEM FEINA
1. Des del teu punt de vista, quins diries que són els principals punts forts del nostre territori?
​
Entorn natural i qualitat de vida elevada El Solsonès compta amb un paisatge rural de gran bellesa, entre altiplans, valls, boscos i zones de muntanya (Prepirineu) que configuren un territori atractiu per a viure i treballar. Aquesta qualitat de vida és un actiu social i també empresarial (treball a distància, turisme rural, activitats a l’aire lliure. L’entorn natural i la tranquil·litat afavoreixen el benestar i són elements que molts treballadors i empresaris valoren actualment.
Base tradicional forta: agricultura, ramaderia i forestal L’activitat agrícola i ramadera segueix sent un pilar tradicional, donant un valor afegit local relacionat amb: productes alimentaris de proximitat , fusta i derivat fires agràries i mercats locals que són punts de trobada sociocultural i econòmics del territori. Aquest sector no sols aporta economia sinó identitat cultural i cohesió comunitària.
Dinamisme social i cultural, moltes associacions, fundacions, poble actiu i dinàmic amb moltes activitats Alta qualitat de vida i entorn natural atractiu. Fort sentiment comunitari i dinamisme local. Espais de trobada i desenvolupament social. Ric patrimoni cultural, identitat local i tradicions que cohesionen la societat.
​
2. Quins reptes creus que té avui el territori i que caldria afrontar de manera prioritària?
​
Transport públic limitat i mobilitat reduïda
El Solsonès pateix una manca important de transport públic regular i eficient. L’absència de connexió ferroviària i la baixa freqüència de busos dificulten la mobilitat quotidiana de la població, especialment de joves, gent gran i persones sense vehicle propi. Aquesta situació limita l’accés a serveis bàsics, formació i feina, i reforça la sensació d’aïllament del territori.
Atenció sanitària: manca d’especialistes
La comarca disposa d’atenció sanitària bàsica, però presenta dèficits en serveis especialitzats. La manca d’especialistes obliga molts pacients a desplaçar-se fora del territori, generant desigualtats d’accés, especialment per a col·lectius vulnerables, i augmentant la pressió sobre l’atenció primària local.
Envelliment de la població i relleu generacional
L’envelliment progressiu de la població, sobretot als nuclis més petits, posa en risc la continuïtat dels serveis, el teixit productiu i el relleu generacional en sectors clau com l’agricultura, la ramaderia i el comerç local.
​
Dificultat per retenir joves i atraure talent
La manca d’oportunitats formatives i laborals especialitzades, sumada a les dificultats de mobilitat i accés a l’habitatge, fa que molts joves formats marxin fora de la comarca, dificultant la renovació social i econòmica del territori.
Accés a l’habitatge assequible
Existeixen dificultats per trobar habitatge assequible, especialment de lloguer, fet que limita l’arribada de nous residents i professionals essencials (sanitaris, docents, etc.) i dificulta l’emancipació juvenil.
Digitalització i connectivitat desigual
Tot i els avenços, encara hi ha zones amb mancances de cobertura digital i accés a fibra òptica, cosa que limita el teletreball, la modernització empresarial i la igualtat d’oportunitats entre municipis.
Diversificació econòmica i generació de valor afegit
Cal reforçar la diversificació econòmica, potenciant la transformació dels productes agroalimentaris i forestals, la innovació, la sostenibilitat i la creació d’ocupació de qualitat.
​
3. Què creus que podríem fer, com a territori, per fidelitzar i captar talent?
​
El Solsonès no pot competir amb les grans ciutats en volum d’oportunitats, però sí que pot fer-ho en qualitat de vida, i aquest és el seu gran actiu. Cal comunicar molt millor tot allò que el fa atractiu: la tranquil·litat, l’entorn natural privilegiat i la seguretat, la possibilitat real de conciliar la vida personal i laboral, i una comunitat propera amb un alt grau de cohesió social que facilita l’arrelament i el sentiment de pertinença.
En aquest context, és imprescindible apostar decididament pel teletreball i pels perfils professionals híbrids. El teletreball representa una oportunitat estratègica per a comarques com el Solsonès, però perquè sigui realment efectiu cal garantir una bona connectivitat digital a tots els municipis, impulsar espais de coworking i centres de treball compartits que generin sinergies, i oferir un acompanyament integral a les persones i famílies que vulguin instal·lar-s’hi, facilitant-los
informació, acollida i accés a l’habitatge.
Alhora, per retenir talent és fonamental crear oportunitats laborals qualificades i estables. Això implica reforçar la indústria i els serveis amb valor afegit, impulsar la transformació agroalimentària i forestal per generar més riquesa al territori, i fomentar l’emprenedoria i l’empresa local amb un suport real que inclogui assessorament, finançament i la creació de xarxes de col·laboració.
L’accés a l’habitatge és un altre element clau, perquè sense habitatge no hi ha talent. Cal mobilitzar l’habitatge buit, fomentar el lloguer assequible i facilitar allotjament per a professionals clau com sanitaris, docents i tècnics, garantint així la cobertura de serveis essencials i l’estabilitat de la població.
​
Finalment, és imprescindible millorar i consolidar els serveis essencials, especialment en l’àmbit de la sanitat, l’educació i la mobilitat. El talent, i especialment les famílies joves, valora uns serveis sòlids i de qualitat, per això cal reforçar l’atenció sanitària i atraure especialistes, garantir una oferta educativa de qualitat i millorar el transport públic i la connectivitat amb altres territoris per assegurar que el Solsonès sigui un lloc tractiu no només per viure, sinó també per projectar-hi un futur.
​
4. Quines millores consideres necessàries en mobilitat i connectivitat digital per afavorir el desenvolupament econòmic i social?
En relació amb la connectivitat digital, és imprescindible garantir cobertura de fibra òptica i banda ampla d’alta velocitat a tots els municipis i nuclis disseminats, evitant la bretxa digital entre zones urbanes i rurals. Cal assegurar també una bona cobertura mòbil, especialment 4G i 5G, en tot el territori, incloses les zones industrials i rurals. A més, seria estratègic crear i consolidar espais de coworking i centres digitals equipats amb connexions d’alta qualitat, que facilitin el
teletreball, l’emprenedoria i la formació en competències digitals.
Millor la connectivitat amb Berga, millorar els busos, també tenir en compte la connectivitat cap a Guissona, Tàrrega, no només Manresa i Barcelona.
​
5. Ens pots compartir una anècdota, aprenentatge o decisió clau de la trajectòria de l’empresa que t’hagi ajudat a superar reptes o a créixer?
Una de les decisions més rellevants en la trajectòria de la Fundació Volem Feina va ser la creació, l’any 2020, de la primera empresa d’inserció de la comarca del Solsonès. Aquest pas va marcar un abans i un després tant en la nostra manera de treballar com en l’impacte social que generàvem al territori.
Fins aquell moment, oferíem serveis amb una clara vocació social, però la posada en marxa de l’empresa d’inserció ens va obligar a professionalitzar encara més la gestió, estructurar millor els processos i incorporar una mirada més empresarial sense perdre l’essència social. Va ser un repte important, especialment perquè el 2020 va ser un any complex i incert, però també va ser una oportunitat per redefinir prioritats i reforçar el nostre compromís amb les persones amb més dificultats d’accés al mercat laboral.